L’única supervivent va ser Ana María, la mà dreta de Nicolás, a la qual va enviar en un vaixell cap a Espanya . Nicolás va manar a Ana María que digués a la reina que ell havia mort.

Ana María va embarcar, però, encara que és el que pensava, no viatjava sola. La bruixa de la civilització indígena s’havia amagat dins el vaixell.

Al arribar a Sevilla, Ana María es dirigí directament al palau de la reina per obeir les ordres de Nicolás. Una vegada la deixaren entrar, es va trobar amb la reina Joana I de Castella, que just acabava de donar-se un banquet. Ana María va informar-la sobre la tràgica mort de Nicolás. La reina no es podia ni creure els diners que havia perdut acceptant la finança d’aquell maleït viatge!

Però, inesperadament, va aparèixer la bruixa del poblat indígena que havia estat conquerit per Nicolás. Ana María sabia que la bruixa acabaria dient tota la veritat. Per tant, va ordenar als guàrdies del palau que se l’emportessin al calabós abans de que obrís la boca i destrosses els plans de Nicolás.

La dama, la millor amiga, i ma dreta de la reina, anomenada Francisca Urbano havia presenciat tota l’escena i li va sol·licitar un moment en privat. Una vegada estaven soles, la dama li va dir que, la indígena semblava neguitosa per alguna cosa, que potser l’haurien de deixar parlar. La dama, i les seves aptituds per persuadir,  va convèncer a la reina, la qual li va demanar que baixés al calabós per parlar amb la indígena.

Quan es van trobar cara a cara, la indígena va començar a parlar. No parlaven el mateix idioma, no obstant, la bruixa, que era coneguda com La Malinche i era plurilingüe va descobrir quin era l’idioma que havia d’utilitzar per a poder-se comunicar. Li va revelar la veritat: Nicolás estava viu, ell fingí la seva mort per no haver de compartir la fama i les riqueses.